Els cantautors Els Collons del Pare Rababa ens presenten Tenebrari: un disc de 18 peces d'idees sinceres i sense complexos estilístics, on han comptat amb la col·laboració de Roger Mas, Pau Riba, Albert Higuero i Ramon Pujol. Produït pel mateix Ramon Pujol als Estudis Casafont (La Vall d’Ora, Solsonès) i sota el segell Casafont Records, Tenebrari ha estat un projecte de llarga elaboració i d'experiència emotiva.
De la mateixa manera que el tenebrari s’encenia a l’ofici de tenebres i il·luminava fantasmagòricament el temple, Els Collons han creat el seu propi canelobre per donar a llum tot un seguit de melodies i pensaments que es mouen més aviat en l’àmbit ombrívol. La tenebror en què de mica en mica quedava l’església és la mateixa que s’ensuma en els batecs –la majoria curts i colpidors- del Tenebrari. Perquè, malgrat els punts amb més sol, l’aigua raja tèrbola. Tèrbola però sincera, real, sense més pretensió que la de fer el camí que li pertoca en un viatge que tal vegada sigui temerari. En l’itinerari, llum i foscor...
L'origen i les influències
És difícil d'etiquetar-ne l'estil, perquè escolten tot tipus de música que, d'una manera o una altra, queda reflectida en les seves cançons. Pel format, podríem dir que es tracta de cançó d'autor, però l'originalitat dels temes fa difícil d'encabir-los en un estil o subestil concrets. Els Collons tenen una llista força llarga de paisatges que han inspirat les seves cançons, fruit de les experiències personals dels dos components. Els més destacables són Siurana, Viladamat, Sant Llorenç del Munt... Els moments que han inspirat alguns temes són difícils d'enumerar, perquè han sorgit en el dia a dia.
De la mateixa manera que el tenebrari s’encenia a l’ofici de tenebres i il·luminava fantasmagòricament el temple, Els Collons han creat el seu propi canelobre per donar a llum tot un seguit de melodies i pensaments que es mouen més aviat en l’àmbit ombrívol. La tenebror en què de mica en mica quedava l’església és la mateixa que s’ensuma en els batecs –la majoria curts i colpidors- del Tenebrari. Perquè, malgrat els punts amb més sol, l’aigua raja tèrbola. Tèrbola però sincera, real, sense més pretensió que la de fer el camí que li pertoca en un viatge que tal vegada sigui temerari. En l’itinerari, llum i foscor...
L'origen i les influències
És difícil d'etiquetar-ne l'estil, perquè escolten tot tipus de música que, d'una manera o una altra, queda reflectida en les seves cançons. Pel format, podríem dir que es tracta de cançó d'autor, però l'originalitat dels temes fa difícil d'encabir-los en un estil o subestil concrets. Els Collons tenen una llista força llarga de paisatges que han inspirat les seves cançons, fruit de les experiències personals dels dos components. Els més destacables són Siurana, Viladamat, Sant Llorenç del Munt... Els moments que han inspirat alguns temes són difícils d'enumerar, perquè han sorgit en el dia a dia.
Els Collons del Pare Rababa es creen arran de la dissolució del grup de punk-rock Defekació. El cantant, Oriol Prat, i el bateria, Jordi Jové, decideixen continuar fent música amb un plantejament totalment diferent de l'anterior: una veu (Oriol) i una guitarra (Jordi). Amb aquest format comencen interpretant cançons d'artistes que admiren, com ara Pau Riba, Jaume Sisa, Toti Soler, Roger Mas... Ben aviat, però, tenen la necessitat de crear els seus propis temes, que plasmen en un primer CD, El cercle dual. La majoria de cançons les fan de manera conjunta: l'Oriol s'encarrega de fer la majoria de les lletres i el Jordi, la majoria de músiques. Al local d'assaig posen en comú les seves respectives idees i van donant forma a les diferents cançons. Malgrat això, també hi ha unes quantes cançons fetes de manera individual.
A part dels artistes ja comentats, les seves influències van des d'Ovidi Montllor, Antònia Font, Kitsch o Mishima fins a Entropia, Foscor, Inadaptats o Ostia Puta. També s'identifiquen amb grups com ara els Desperdicis Clínics o L'Odi Social, sobretot perquè eren grups que, com nosaltres, feien el que els donava la gana a l'hora de compondre, sense cap tipus de prejudicis o limitacions.
A part dels artistes ja comentats, les seves influències van des d'Ovidi Montllor, Antònia Font, Kitsch o Mishima fins a Entropia, Foscor, Inadaptats o Ostia Puta. També s'identifiquen amb grups com ara els Desperdicis Clínics o L'Odi Social, sobretot perquè eren grups que, com nosaltres, feien el que els donava la gana a l'hora de compondre, sense cap tipus de prejudicis o limitacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada