El cantautor català Lluís Llach debuta com a escriptor amb la novel·la 'Memòria d'uns ulls pintats' (Empúries), una història d'amor entre dos nois ambientada al barri de la Barceloneta i que comprèn la proclamació de la II República, la Guerra Civil i el Franquisme. La novel·la, que es publica el 2 de febrer, està protagonitzada per quatre amics --dos nois i dues noies-- nascuts el 1920, que creixen junts al barri de pescadors de Barcelona.
Però les seves vides queden marcades pels esdeveniments històrics, en un sentit especialment tràgic per als dos enamorats, Germinal i David.
Germinal mateix, ja vell, narra la seva experiència a un jove director de cinema que busca un argument per fer una pel·lícula històrica, fet que Llach utilitza per fer constants viatges al passat.
En una entrevista distribuïda per l'editorial, el cantant explica que el llibre neix com una espècie d'homenatge a totes les persones que va conèixer en el seu "pseudoexili" en els anys que va viure a París. Allà va conèixer de prop les experiències d'homes que fins i tot van estar en camps de concentració i, tot i que aviat va mostrar el seu compromís polític, Llach ara vol que 'Memòria d'uns ulls pintats' sigui "un llibre d'amor" a tota aquesta gent. El cantant de 'L'estaca' reconeix que a penes té vincles personals amb la Barceloneta, però que va decidir situar la trama allà perquè la seva 'tata' era originària del barri i perquè té una "personalitat especial" que fa que sigui un món a part dins Barcelona.
"La presència del mar, el fet que sigui un lloc d'arribada i de partida afecta la mentalitat de la gent i la fragilitat de tot això m'agradava molt", confessa l'artista. A més, ambientar la història en un barri marítim li donava peu a parlar de l''Escola del Mar', un edifici de fusta a peu de platja que va constituir una iniciativa pedagògica pionera en els anys de la República i que va ser bombardejada el 1938.
"Em sembla d'una ambició bestial, va ser una aventura extraordinària", assegura Llach, que a la novel·la es fixa especialment en la 'Nausica', una entranyable barca en què els mestres feien classe als nens mentre navegaven plàcidament.
Llach (Girona, 1948) va concloure el 2007 quaranta anys de trajectòria artística durant els quals es va convertir en una figura clau de la cançó catalana. Des d'aleshores a penes es deixa veure en públic i ha refusat concedir entrevistes per parlar de la seva primera novel·la, per la qual cosa l'editorial ha distribuït un DVD amb declaracions gravades de l'artista.
Però les seves vides queden marcades pels esdeveniments històrics, en un sentit especialment tràgic per als dos enamorats, Germinal i David.
Germinal mateix, ja vell, narra la seva experiència a un jove director de cinema que busca un argument per fer una pel·lícula històrica, fet que Llach utilitza per fer constants viatges al passat.
En una entrevista distribuïda per l'editorial, el cantant explica que el llibre neix com una espècie d'homenatge a totes les persones que va conèixer en el seu "pseudoexili" en els anys que va viure a París. Allà va conèixer de prop les experiències d'homes que fins i tot van estar en camps de concentració i, tot i que aviat va mostrar el seu compromís polític, Llach ara vol que 'Memòria d'uns ulls pintats' sigui "un llibre d'amor" a tota aquesta gent. El cantant de 'L'estaca' reconeix que a penes té vincles personals amb la Barceloneta, però que va decidir situar la trama allà perquè la seva 'tata' era originària del barri i perquè té una "personalitat especial" que fa que sigui un món a part dins Barcelona.
"La presència del mar, el fet que sigui un lloc d'arribada i de partida afecta la mentalitat de la gent i la fragilitat de tot això m'agradava molt", confessa l'artista. A més, ambientar la història en un barri marítim li donava peu a parlar de l''Escola del Mar', un edifici de fusta a peu de platja que va constituir una iniciativa pedagògica pionera en els anys de la República i que va ser bombardejada el 1938.
"Em sembla d'una ambició bestial, va ser una aventura extraordinària", assegura Llach, que a la novel·la es fixa especialment en la 'Nausica', una entranyable barca en què els mestres feien classe als nens mentre navegaven plàcidament.
Llach (Girona, 1948) va concloure el 2007 quaranta anys de trajectòria artística durant els quals es va convertir en una figura clau de la cançó catalana. Des d'aleshores a penes es deixa veure en públic i ha refusat concedir entrevistes per parlar de la seva primera novel·la, per la qual cosa l'editorial ha distribuït un DVD amb declaracions gravades de l'artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada