dimarts, 14 d’agost del 2012

Apuntant molt amunt...Prats

Articulen la seva activitat amb la que fou la base rítmica de Madee (Lluís Cots a la bateria i Pep Masiques al baix) i amb Dani Vega, el guitarra de Mishima. Tots tres sota la batuta de Marc Prats, piano i teclats tant a Madee com a The New Raemon, ell hi posa la veu i la lírica, a part de la guitarra acústica i els teclats. El seu disc de debut, Pla B (BCore, 2012), és un treball de pop rock en català, elegant i alhora íntim, que es mou per paisatges melancòlics sense caure en l'afectació; una obra sòbria que s'omple de detalls preciosos i emocions contingudes.
L'enamorament, els dubtes, les passions o les sotragades, situacions tan personals com universals, queden reflectides a les lletres de Marc Prats. Es tracta de petits poemes que passegen per un ric univers interior, on allò explícit i allò metafòric s'alimenten mútuament. Prats parteix d'experiències per endinsar-se en l'ampli ventall anímic que conforma la nostra vida quotidiana, aconseguint que qualsevol que pugui cantar una lletra seva, l'acabi sentint com a pròpia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada