Els decibels dels aplaudiments creixen i creixen sense aturar-se, fins inclús molestar els presents que, tanmateix, segueixen fent impactar les seues mans amb força. Acaba de sonar una versió de la Muixeranga per a orquestra simfònica, tancant definitivament un concert de més de dues hores que tots entenen com a històric, com un punt d’inflexió en la història contemporània del País Valencià. Un Palau de Música replet de gom a gom es rendeix als peus de Pau Alabajos. El cantant de Torrent, acompanyat per l’Orquestra del Coral Romput, protagonitzà ahir nit una vetllada que serà recordada durant molt de temps, tant per la seua brillantor musical com per la importància que un referent de la música cantada en valencià torne a un espai emblemàtic del Cap i casal, reservat en les darreres dècades a altres moltes finalitats però mai a la llengua autòctona. El concert s’expandí amb la lectura per part de distingits membres de la cultura valenciana de poemes de l’autor de Burjassot Vicent Andrés Estellés.
Alabajos, veu del País, repassà deu anys de carrera musical d’una forma brillant, empastifant les seues lletres amb el teixit d’una música d’orquestra que el féu créixer fins enlairar-se. Quan començà a sonar “Contra el ciment”, primer tall del concert, el públic ja estava totalment entregat al observar, amb les primeres puntades sobre les cordes de la seua guitarra, que l’emoció anava a acompanyar-los durant tota la nit. Abans de la segona cançó, “Síl·labes de vidre”, pujà a l’escenari la primera convidada, Amàlia Garrigos. Els poemes de Estellés sonaren com un crit celestial, perfectament entonats, emocionant els presents. Si va brollar alguna llàgrima, no estranya. A Garrigos la seguiren Nuria Cadenes, Pepa Álvarez, Vicent Partal, Òscar Coll, Cesk Freixas, Feliu Ventura i Miquel Gil.