El viatge dels agronautes és el trànsit oníric del terrer a la galàxia, de la galàxia al terrer. És el moviment de quatre aeròstats que de l’estat de vigília només agafen l’actitud vigilant. Estan així atents, els músics de La POP, a tot allò que es cou dins i fora de l’atmosfera. Aquest "Vol 1" aplega les cançons que roden en el seu espectacle en directe. "Vol 1" ha estat afaiçonat durant la primavera i l’estiu de 2012 a l’obrador de LaCasaCalba amb el següent instrumental: guitarra, veu, guitarró, contrabaix, acordió, baix, glockenspiel, melòdica, saxòfon, botzina de bicicleta, xiulets, reclams d’ocell, ferralla, ampolla d’Anís del Mono, pal d’aigua, bombo de banda, platerets, congues, pistola de l’espai, maraques improvisades, bossa de plàstic, campanes, mirlitó, cadira d’oficina, ganivets, pandereta, font d’aigua, tronador, sonalls, claus, repicador, cassó, caixa i globus. (Pausa per a respirar.) El resultat és una terrissa extraterrestre de deu peces, amb impressions rítmiques ben variades que van, per exemple, del vals llibertari de «Que bonics són els matins» a la cadència panamericana d’«Amparito la filla del metge», o de la música de banda mediterrània («La Pere Joana» i «Les Anguiles de l’Albufera») a la cúmbia colombiana en una cançó de bressol nostrada («Mareta, mareta»). Fins i tot hi ha argila per a deixar la marca del mestre Remigi Palmero («Un llargardaix i una au rapinyaire») o fer en el torn trop o tangopereta d’un tema popularitzat per Joan Monleón i la seua tropa («Micalet Garcia»).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada